Inicio LUIS SORAVILLA > Otras letras > Filosofía > Miró i l'ortografia creativa

Miró i l'ortografia creativa

Otra reflexión alrededor del lenguaje, el arte y la estética. ¿La excusa? La ortografía, ¿por qué no? En catalán.

'ortografia, de tant en tant, és tema d'intensos debats. A Alemanya, per exemple, l'ortografia és prussiana ---vull dir, disciplinadíssima---, i no hi ha una coma que no sigui treta o posada seguint un estricte reglament. Una possible

liberalització parcial del fet ortogràfic va provocar una tempesta de proporcions només comparables a les de l'atac d'epilèpsia de Lutero, que va donar pas a la Reforma.

A casa nostra, l'ortografia catalana esclatà quan va publicar-se la normativa del guió o guionet (-), que ocupava dotze fulls (24 planes) de lletra de cos petit, atapeïda escriptura i erràtiques prescripcions ortogramaticals. Vaig tenir aquella publicació a les meves mans i encara no sé pas si s'escriu "porta-avions", "portavions", "portaavions" o
"aquell-vaixell-que-porta-
VOLVER

avions". Per si un cas, escric CV o CVN, la nomenclatura internacional per als vaixells que porten avions, siguin propulsats de manera convencional (CV) o nuclear (CVN).

Diuen ---no sóc pas un entés en aquestes coses ni les segueixo amb molta atenció--- que el debat entre els partidaris d'un o d'un altre sistema ortogràfic és d'allò més encés, salvatge ---des del punt de vista acadèmic--- i visceral. Fins i tot, polític; és a dir, que ha travessat la barrera de la correcció acadèmica o científica i ha passat al terreny trapella, bandarra,

Biografía

Obras

Otras letras

Miscelánea

Sugerencias

Prensa

Opinión
  Pág. 1/3 siguiente
Créditos | Contacto | Copyright