|
Inicio LUIS SORAVILLA > Otras letras > Cuentos > Un conte egipci |
 |
Un conte egipci Un cuento que regalé por Navidad a mis amigos, después de haber visitado Egipto. En catalán. l turista seu, es deixa caure, sobre la sorra. Fa calor, però la calor ja és un costum. La mateixa sorra on seu el turista, una sorra groga i ataronjada, és calenta, gairebé crema, però no importa, és una sensació agradable, diferent. El turista, segut, ha deixat enrera el desert i ara contempla com la sorra de la duna on ha segut arriba fins a la mateixa riba del riu, al final d’una forta |
|
pendent, una sorra verge, immaculada, mai abans trepitjada. Ha valgut la pena arribar-se fins aquí dalt, pensa el turista. El Nil es veu magnífic davant seu. Al peu de la duna, a la mateixa riba, on creixen unes canyes, l’aigua gira i regira sobre ella mateixa lentament i suau. L’ombra del turista és llarga i també va cap el riu, vol arribar-hi, gairebé ja és damunt seu. El sol s’està amagant al seu darrera. I, de sobte, esclaten els colors: el verd del riu, ara com una maragda; el blau del cel, un blau net, cada cop més fosc; un |
|
 VOLVER |
vermell que agonitza i s’enfosqueix; el grog del desert, ara lluent, ara fosc; el blanc dels ocells, de les veles de les faluques que llisquen riu avall, cap a l’antiga Tebes, perduda darrera una corba del Nil etern. Lluny, no se sap on, els moacins criden a l’oració, i els seus precs es confonen amb el vent que xiula entre les canyes que porta l’escalfor del desert, amb els remolins que fa el riu vora les pedres negres, rodones, grans i groses que formen una llunyana riba. Llavors, el turista tanca els |
|
|
Biografía |
Obras Otras letras Miscelánea |
Sugerencias Prensa Opinión |
|
|
|
||||||||
