|
Inicio LUIS SORAVILLA > Otras letras > Cuentos > Un conte egipci |
ulls i recorda. Segut sobre la sorra encara calenta, el mag nubi sentia els picarols de bronze dels seus cavalls, els brams de les bèsties de càrrega, els crits dels seus criats mentre li preparaven de menjar i li montaven la tenda, la lona de la qual agitava el vent, allà, vora el riu. El vell i savi nubi va dir-se llavors que arribaria a Tebes al dia següent, on contractaria un vaixell per anar fins al mar. Com seria el mar? Aprofitant l’última claror del dia, el mag agafà el tub de cuiro que sempre portava |
|
damunt seu, l’obrí i tregué el pergamí que hi guardava amb tanta cura. No el va llegir, es va limitar a contemplar-lo, ple d’antiquíssims signes l’origen dels quals es remuntava a aquells déus que havien aixecat les piràmides. Aquells misteriosos símbols parlaven d’un Estel, d’aquell Signe dels Cels que anunciaria la vinguda del Rei de Reis, del Gran Faraó. Quan el savi nubi, finalment, aixecà els ulls, l’Estel ja brillava cap al nord, a prop de l’horitzó, ara damunt Tebes, llunyà, inabastable, fascinant i misteriós. Mentre tornava a embolicar amb cura aquell sagrat document, el savi nubi |
|
 VOLVER |
no podia deixar de preguntar-se si arribaria a temps de veure al seu Senyor abans de morir. El turista obre els ulls i escolta darrera seu unes veus àrabs. Ja ha caigut la nit, els estels brillen sobre Lúxor i ha arribat l’hora de tornar cap a l’hotel. La sorra encara és calenta.  |
|
|
|
Biografía |
Obras Otras letras Miscelánea |
Sugerencias Prensa Opinión |
|
|
|
||||||||
